Sí, algunes motos tenen turbocompressors, però són força rares. A diferència dels cotxes, que habitualment utilitzen la sobrealimentació per millorar l'eficiència i el rendiment, les motocicletes solen confiar en motors d'aspiració natural. No obstant això, hi ha hagut uns quants models de motos turboalimentades, tant històricament com en temps moderns.
Per què són rares les motocicletes turboalimentades?
Gestió de la calor– Les motocicletes tenen un espai limitat per als sistemes de refrigeració, cosa que dificulta la gestió de la calor extra generada per un turbocompressor.
Complexitat i cost– L'addició d'un turbocompressor augmenta la complexitat, el pes i el cost de producció d'una motocicleta, cosa que pot no estar justificada per a la majoria dels motoristes.
Control i subministrament d'energia- Els turbocompressors creen un augment sobtat de potència (turbo lag seguit d'un impuls), que pot fer que les motocicletes siguin més difícils de controlar, especialment per als conductors sense experiència.
Limitacions de pes i espai– Les motocicletes tenen espai limitat per a components addicionals, la qual cosa fa que sigui difícil muntar un sistema turbo sense alterar significativament el disseny de la bicicleta.
Exemples de motocicletes turboalimentades
Turbobicicletes dels anys 80– Diversos fabricants van experimentar amb motocicletes turboalimentades als anys 80, com ara:
Honda CX500 Turbo
Yamaha XJ650 Turbo
Suzuki XN85 Turbo
Kawasaki GPz750 Turbo
Bicicletes turboalimentades modernes– Tot i que rares, algunes motocicletes modernes disposen de sistemes turbo o sobrealimentats, com ara:
Kawasaki Ninja H2/H2R(utilitza un sobrealimentador en lloc d'un turbo)
Suzuki Recursion (bicicleta conceptual)(inclou un motor turbo de 588 cc bi-cilindre)
Tot i que existeixen motocicletes turboalimentades, no són habituals per problemes d'enginyeria i problemes de costos. En canvi, la majoria dels fabricants se centren en augmentar el rendiment mitjançant una millor ajust del motor, materials més lleugers i aerodinàmica.
