Els sistemes de suspensió d'aire són més propensos a fallar en comparació amb els sistemes de suspensió tradicionals per diversos motius:

Complexitat: Els sistemes de suspensió d'aire són més complexos, i inclouen molles d'aire, compressors, solenoides, sensors i mòduls de control. Més components signifiquen més punts de fallada potencials.
Els components de goma es desgasten: Les molles d'aire solen estar fetes de cautxú, que es poden assecar, trencar o filtrar amb el pas del temps a causa de l'envelliment, els canvis de temperatura o l'exposició a les deixalles de la carretera.
Fuites d'aire: Les petites fuites a les línies d'aire o les bosses d'aire poden fer que el sistema perdi pressió, provocant una caiguda o una alçada desigual.
Tensió del compressor: Si hi ha una fuita o una necessitat constant d'ajustament, el compressor pot treballar en excés, provocant una fallada prematura.
Falla del sensor o electrònica: Els sistemes de suspensió d'aire es basen en sensors electrònics per ajustar l'alçada i la pressió. Aquests sensors poden funcionar malament a causa de problemes elèctrics o humitat.
Impacte ambiental: el clima extrem, la sal de la carretera o la conducció fora{0}}de carretera poden accelerar la corrosió o danyar els components.
Tot i que la suspensió d'aire ofereix una comoditat i una capacitat d'ajust superiors, el seu cost de manteniment més elevat i la taxa d'errors són avantatges-importants. La inspecció regular i la reparació oportuna poden ajudar a allargar la seva vida útil.





