Els primers 852 milions d'euros de finançament de la iniciativa "IF24 Battery" s'han destinat a sis projectes seleccionats. Un cop en funcionament, s'espera que aquests projectes proporcionin una capacitat de producció anual combinada d'aproximadament 56 GWh en cèl·lules de bateries de vehicles elèctrics (EV).
Segons un anunci recent de la Comissió Europea, la UE invertirà 852 milions d'euros per donar suport al desenvolupament de bateries de vehicles elèctrics com a part de la seva estratègia més àmplia per transformar la base industrial europea en una de més neta, més competitiva i més resilient.
Llançat a finals de 2024, el programa "IF24 Battery" de mil milions d'euros té com a objectiu promoure els avenços en la tecnologia de les bateries i l'establiment d'un ecosistema industrial verd a tot Europa.
El finançament prové del Fons d'Innovació de la UE, que es finança amb els ingressos generats a través del Sistema de Comerç d'Emissions de la UE (EU ETS).
Els sis projectes seleccionats per a aquesta primera ronda de finançament es troben a França, Alemanya, Suècia i Polònia:
Projecte "ACCEPT" de l'ACCa França afegirà cinc noves línies de producció de bateries NMC (níquel-manganès-cobalt) amb una capacitat total de 15,7 GWh.
Projecte "AGATHE" de Verkor, també a França, té previst augmentar la capacitat de la seva planta de bateries de Dunkerque de 8 GWh a 16 GWh.
Projecte "CF3_at_Scale" de Cellforce, filial de Porschea Alemanya establirà una línia de bateries d'alt-rendiment d'1,6 GWh utilitzant càtodes d'alt-níquel i ànodes de silici.
Projecte "WGF2G" de Leclanchéa Alemanya té com a objectiu ampliar la capacitat de la seva fàbrica fins als 2 GWh.
Projecte "NOVO One" de NOVO Energya Suècia (una filial de Volvo) dóna suport a la transició verda a la regió de Göteborg.
Projecte "46inEU" de LGa Polònia construirà una línia de producció per a grans cèl·lules de bateries cilíndriques de la sèrie 46, amb l'objectiu d'una producció anual de 115 milions de cèl·lules, equivalent a uns 11,5 GWh.
Es preveu que aquests projectes estiguin operatius l'any 2030 i es preveu que redueixin aproximadament 91 milions de tones de CO₂ equivalent en les emissions de gasos d'efecte hivernacle durant els seus primers deu anys de funcionament.
Paral·lelament a aquests desenvolupaments, el juny de 2025 la UE va anunciar la selecció de13 nous projectes estratègics de matèries primeres a l'estrangercom a part del seu pla de seguretat de la cadena de subministrament de minerals crítics. Es preveu que aquests projectes requereixin una inversió de capital total de 5.500 milions d'euros.
El març de 2025, la UE també es va presentar47 projectes miners nacionalsdestinada a augmentar la capacitat de producció de matèries primeres estratègiques. Es preveu que aquests 47 projectes requereixin una inversió total de 22.500 milions d'euros i tinguin com a objectiu l'extracció, el processament i el reciclatge locals de 14 dels 17 materials considerats essencials per a la transició energètica i la seguretat.
Amb la incorporació dels 13 nous projectes a l'estranger, la UE ara té unxarxa global de 60 iniciatives estratègiques de matèries primeres, que en conjunt s'espera que requereixin al voltant28.000 milions d'eurosen el finançament inicial.
Mitjançant aquesta xarxa, la UE pretén millorar la seva competitivitat industrial-especialment en sectors com els vehicles elèctrics, les energies renovables, la defensa i l'aeroespacial. Aquests esforços representen una implementació primerenca de laLlei de matèries primeres crítiques, que va entrar en vigor el maig de 2024.
